Tant de bo avui ens
poguéssim trobar aquí per celebrar les excel·lències i dignitat de
l’ensenyament públic. Tant de bo, la diada de l’educació pública fos un punt de
trobada només de caire festiu, on tota la comunitat educativa de la zona
s’enorgullís de les virtuts d’aquest model. Tant de bo...
Malauradament, la majoria dels que hem vingut no ho hem fet només amb
aquesta intenció: hem sortit de les llars d’infants, de les escoles, dels
instituts o de casa nostra, amb la preocupació de que l’ensenyament públic està
en greu perill; amb el neguit de que alguna cosa no funciona, de que
l’administració no comparteix la nostra visió del que ha de ser l’educació de
qualitat. Malauradament avui, hem hagut de concentrar-nos per dir ben alt i ben
clar, que ja n’hi ha prou d’atemptar contra el fonaments d’allò que ha de ser
l’eix de la societat del futur, l’educació dels joves.
Malauradament avui, hem de ser nosaltres, els pares i les mares, els
mestres i les mestres, els estudiants i les estudiants els que sortim a
defensar allò que des dels seus despatxos, ningú no ha sabut defensar o que
fins i tot alguns s’han entestat en
destruir.
Avui som nosaltres, amb la
legitimitat que atorga el poder popular, els que ens comprometem a defensar la
dignitat de l’ensenyament. Avui som nosaltres, els que, indignats i indignades,
volem demostrar que no els seguirem el joc. Avui som nosaltres, la comunitat
educativa conscient, els que estem disposats a no esperar més, els que volem
encapçalar una lluita que preveiem que serà llarga.
Avui som nosaltres els que denunciem la manca de recursos per tirar
endavant amb el model d’educació pública. Som nosaltres, els que haurem de
vetllar perquè no es tanquin més escoles; els que haurem de lluitar pel
pagament de beques a aquelles famílies que més ho necessiten; els que haurem
d’exigir que es cobreixin les substitucions de mestres des del primer dia; som
nosaltres el que haurem de reprendre una lluita que semblava vençuda a favor de
la catalanitat i la laïcitat de l’ensenyament (qui ens ho havia de dir...). Avui
ens toca a nosaltres reivindicar i defensar sense descans el dret legítim que
havíem adquirit a una educació pública de qualitat.
Avui, som nosaltres, els que potser, si això segueix així haurem de
desobeir les normes que impulsen aquells que no han trepitjat una aula en la
seva punyetera vida.
Som nosaltres, orgullosos i plens de ràbia, que
entomem de nou un poder que mai hauríem d’haver perdut, els que estem disposats
a lluitar pel futur dels nostres nens i nenes.
Avui som nosaltres el que abanderem el canvi per una escola per a tothom.
Visca l’educació pública de qualitat!
A aquesta cruïlla, el MUCE convoca a tots els docents, les famílies i els estudiants per a formar una nova marea groga en defensa de l'educació pública i per uns pressupostos socials.
.JPG)
